dimecres, 5 d’octubre del 2011

Farenheit 451

He llegit el llibre Farenheit 451 i ho he aprofitat per preparar unes notes sobre el mateix, que si teniu interès en llegir-les ho podeu fer clicant sobre l'enllaç que segueix.
Si no ho podeu llegir proveu els següent

I si aquest tampoc us funciona, m'ho dieu i us ho enviaré per e-mail.

diumenge, 4 de setembre del 2011

HAIKUS

HAIKUS
Vaig assistir a un curset en el que em feren, com exercicis de classe, escriure Haikus, que no tenia ni idea de que eren, més o menys com ara. De totes maneres m’atreveixo a mostrar-los per si algú en troba algun que li agradi una mica, o no li desagradi del tot.
Millor que intentar explicar-vos que és un haiku, us recomano buscar-ho a l wikipedia en català, on està descrit molt millor de com jo ho podria fer. La interpretació que em vaig fer en el curset fou la de narrar un sentiment a través d’una experiència quotidiana.



----------------------------------------------------------------------------------------------------

Una gran lleixa
farcida de llibres,
gaudi endreçat.
........................................................

Finestra al mar,
tres plomalls de canya
gronxant-se al garbí.
........................................................

Cauen les fulles
en ingràvid ball,
daurades al sol.
........................................................

Una boia en el mar,
gronxant-se, encadenada,
en la seva placidesa.
........................................................

El vent porta
sons llunyans de campanes,
neguits de l’home.
........................................................

Màgic sol ixent
rere núvols sobre el mar,
miratge de muntanyes.
........................................................

Quins obscurs tresors
deu guardar el mar, secrets,
en el seu ventre.
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬........................................................

Un petit ocell
piulant dins la mà closa,
vida dins vida.
........................................................

Enfilall d’ombres
d’una carena de cims
coronada de rogent.
........................................................

Volten les rodes.
Ni descans ni destí.
Només volten.
........................................................

La mar des de lluny
és molts i rutilants viaranys
d’un sol camí.
........................................................

El planejar net,
innocent, tan traïdor
d’una rampinyaire.
........................................................

Penjat al fosc cel,
brillant més que les altres,
tenim l’estel del cor.
........................................................

Un gran creuer
al bell mig de l’oceà,
presó de coto fluix.
........................................................

Un plat ple a cada mà
caminant cap a la taula,
i una mosca al nas.
........................................................

Un mosquit lluitant
contra subtil teranyina.
L’aranya esperant.
........................................................

Un mar de blat verd
onejant sota el sol,
esquitxat de sang.
........................................................

Uf! Una llesca de pa
ben sucada amb tomàquet,
barrada d’anxoves.

dimarts, 16 d’agost del 2011

GRA DE SORRA

Segueixen alguns dels textos emprats en l’espectacle d’en Lluis Platero, dit Gra de sorra.



La teva pell

La teva pell és sedosa
com el morir de l’onada a la sorra,
la teva mirada fàcilment atrapa amb dolçor la meva,
com fàcilment els peixos foraden l’aigua
en el seu moure inquiet,
i mentre el mar banya
els teus peus descalços,
assaboreixo la salabror dels teus llavis,
preludi de la passió
que ja et traspua la pell
ardent i suau alhora.



Res de franc

La nit cau damunt les onades
mentre la lluna va tenyint
de plata l’aigua,
a voltes bruta,
de la nostra platja.

Assegut damunt la sorra humida,
encantat per el so del teu vaivé ondulant,
la meva mirada s’aixeca enlaire,
s’esforça a distingir els estels
en el firmament.
Una boirina tènue però tèrbola,
filla del nostre progrés,
no em deixa veure-hi més enllà
del carro gran i el caçador altiu,
Orió, amb resplendent cinturó.

A costat i costat i al meu darrere
s’alça,
desordenada,
l’empremta de l’home.
Fràgils estructures desafiant l’equilibri,
riuades de claror
per apaivagar la nostra por atàvica
a la foscor,
massa, energia i tècnica barrejades
per fer un món d’artifici
tan real
com les muntanyes immutables.

La mar nostra,
altre temps exuberant i viva,
s’apaga,
gresol de civilització i progrés
que va esmorteint-ne lentament,
agonitzant
a cada cop impúdic d’especulació.
Ara jau adormida gairebé per sempre,
esperant el príncep blau que la desperti
amb el seu bes vivificant.

Tots hem de ser prínceps blaus, Laia.



Arreu

Una gran vela blanca a l’horitzó
navegant cap un ignot destí,
una vela blanca que amb un petó
enllà s’emporta de mi un bocí.



Confiem

Gavina,
em sorprèn el teu vol altiu
i el teu xiscle agut
sobre un mar blau, mig mort,
la teva caiguda en picat
i el teu aterratge suau
sobre la irisada ona
eixuta del peix desitjat.

Ancorat en la resignació,
orfe ja d’esperança,
contemplo incrèdul
el teu pujar i baixar insensat.

Mes, el teu planejar quiet
m’eixampla el cor
i em fa entendre
que el teu darrer esforç
és un cant a l’esperança:

Hem de fer camí,
volar enllà, volar,
i confiar en l’enginy humà:
aquest mar blau i estimat
no morirà.



La mar i l’estimada

Vull entrar endintre,
estimada mar,
vull entrar endintre,
fins la boia,
vull saltar la frontera
tremoladissa de la teva finitud.
Vull gronxar-me en la placidesa
del teu somriure
i capbussar-me en la immensitat
del teu desig.

Vull des d’allí veure aquest món
sòrdid i vulgar
amb ulls nous i entendrits,
i encara voldria,
des d’allí mateix,
veure’t
mirant-me amb il•lusió i dolcesa.



Treballada misèria

Com cada matí
t’esperaré a la platja,
arran d’onada,
per comptar i comptar
el migrat fruit
d’una altra nit de por,
i mentre masteguem amargament
la fam que vindrà,
escoltaré el cant agraït
del teu cor,
per haver escapat de la tempesta
altre cop.



Fronteres difuses

En mirar el mar
veiem un onejant dibuix
d’infinits camins,
que ens porten
a tots el racons de la vida.


Des de casa

Finestra al mar,
tres plomalls de canya
gronxant-se al garbí.

Una gran pau al cor,
i un centelleig als ulls
dels reflexos del sol
sobre l’inquieta aigua blava.


El viatge que cal fer

Hem anat lluny, molt lluny,
lliscant per damunt del teu tors generós,
guiats pels estels lluminosos,
impel•lits pel vent impetuós,
cercant remei al teu mal.

On és la salvació del mar nostre?

En vosaltres és, ens han respost.
En tots nosaltres és.

Si tots fem el que cal,
el mar tornarà a ser la mar nostra,
viva i lluent sota el sol.

La platja no s’ha fet de cop.
Gra de sorra a gra de sorra es va fent.

En tots nosaltres és, el futur del nostre mar.

dimecres, 2 de febrer del 2011

Les primàries de Barcelona

Les primàries de Barcelona
La disputa entre La Sra. Tura i el Sr. Hereu (Tura i Hereu a partir d’ara) em sembla una jugada de qualitat encara que , a vegades, la seva evidència em fa dubtar de que la meva visió sigui prou encertada.
No és cap secret que la Tura té un cert aire catalanista, malgrat que no sé si és pot parlar de gaire més que d’un “cert aire” des d’aquesta vessant. Aquest “aire” deu semblar extrem a molts dirigents del PSC. En la recerca de la unitat, de la uniformitat desitjada, el Sr. Montilla ha d’expurgar els diferents corrents per adaptar-los a les exigències de Madrid, i li cal rebaixar, per abans de les eleccions a Madrid, l’esperit nacionalista del partit.
Estic convençut que té la percepció que la Tura podria posar pals a la roda d’aquesta estratègia.
Com és soluciona?. M’ho imagino:
“Tura, vols ser alcalde de Barcelona? Tens el meu suport”, li deuria dir algú.
“Hereu, vols seguir d’alcalde? Tens el meu suport”, li deuria dir algú altre, o el mateix.
“Organitzem una primàries o com és diguin, i assumpte resolt”, deuria dir un tercer.
I quin serà el resultat?
Hi ha 3 possibilitats, penso.
L’Hereu guanya les primàries. Llavors la Tura és una “incapaç”, incapaç d’aconseguir el suport de la federació local de Barcelona, que deu ser la més important del país. Que pot aspirar en el proper Congrés del partit?.
Si guanya la Tura, però no arriba a alcalde, llavors és una perdedora i una fracassada. Passarà a ser cap de l’oposició de Barcelona però, de moment, no tindrà cap autoritat moral, real tampoc la té ara, dintre de l’estructura del partit. Tindrà un retir daurat durant quatre anys, però dubto que després és pugui recuperar per tenir alguna rellevància en la vida política.
Si la Tura arriba a alcalde, quedarà aparcada dintre del partit, almenys per el proper Congrés. Queda com una possible peça a fer servir dintre de quatre anys, sobretot si cal desactivar un moviment sobinarista social, que demani una tèbia resposta catalanista del PSC.
Però tot això em sembla tan obvi, que em fa dubtar que la Tura s’hagi prestat a aquest joc, a no ser que no li desagradi la jubilació en molt bones condicions que, per altre part, segurament se la mereix, ja que ha estat una dels millors consellers d’aquests darrers anys.
Si no fos per aquesta recança sobre el meu pensament que acabo d’esposar, estaria pràcticament segur que, passi el que passi, el Sr. Montilla tindrà al final de tot el procés, eleccions al Ajuntament incloses, les mans molt més lliures per moure els fils com bé convingui als capitans del partit, sense cap oposició efectiva del corrent més intel•lectual i ideològic del partit, que el veig coincident amb el més catalanista.
Hauran aconseguit que a casa seva ja no quedi gens de “crosta”. Ni en somnis.