HAIKUS
Vaig assistir a un curset en el que em feren, com exercicis de classe, escriure Haikus, que no tenia ni idea de que eren, més o menys com ara. De totes maneres m’atreveixo a mostrar-los per si algú en troba algun que li agradi una mica, o no li desagradi del tot.
Millor que intentar explicar-vos que és un haiku, us recomano buscar-ho a l wikipedia en català, on està descrit molt millor de com jo ho podria fer. La interpretació que em vaig fer en el curset fou la de narrar un sentiment a través d’una experiència quotidiana.
----------------------------------------------------------------------------------------------------
Una gran lleixa
farcida de llibres,
gaudi endreçat.
........................................................
Finestra al mar,
tres plomalls de canya
gronxant-se al garbí.
........................................................
Cauen les fulles
en ingràvid ball,
daurades al sol.
........................................................
Una boia en el mar,
gronxant-se, encadenada,
en la seva placidesa.
........................................................
El vent porta
sons llunyans de campanes,
neguits de l’home.
........................................................
Màgic sol ixent
rere núvols sobre el mar,
miratge de muntanyes.
........................................................
Quins obscurs tresors
deu guardar el mar, secrets,
en el seu ventre.
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬........................................................
Un petit ocell
piulant dins la mà closa,
vida dins vida.
........................................................
Enfilall d’ombres
d’una carena de cims
coronada de rogent.
........................................................
Volten les rodes.
Ni descans ni destí.
Només volten.
........................................................
La mar des de lluny
és molts i rutilants viaranys
d’un sol camí.
........................................................
El planejar net,
innocent, tan traïdor
d’una rampinyaire.
........................................................
Penjat al fosc cel,
brillant més que les altres,
tenim l’estel del cor.
........................................................
Un gran creuer
al bell mig de l’oceà,
presó de coto fluix.
........................................................
Un plat ple a cada mà
caminant cap a la taula,
i una mosca al nas.
........................................................
Un mosquit lluitant
contra subtil teranyina.
L’aranya esperant.
........................................................
Un mar de blat verd
onejant sota el sol,
esquitxat de sang.
........................................................
Uf! Una llesca de pa
ben sucada amb tomàquet,
barrada d’anxoves.
diumenge, 4 de setembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)