Les passes curtes (30.12.09)

Les passes curtes (30.12.09)

Les passes curtes
porten lluny sense cansar.
Les grans gambades
sovint el camí fan marrar,
allunyant-te de veres
del lloc on volies anar.

Les passes curtes
deixen al cap governar.
Les grans gambades
ni al cor deixen respirar,
i moltes vegades
t’obliguen a recular.

Fa l’efecte, falsament,
que només amb grans gambades
el temps pots escurçar
si el tren ja has perdut.
Però de fet
només ho sembla
perquè el cor s’ofega
a cada passa,
i la ment navega
contra corrent.
És millor centrar el cap
en trobar des d’ara
un camí més curt,
per costerut que sigui,
per feixuc que sembli;
respirar i caminar.

Mirada enlaire,
al vent la cara,
les passes curtes,
força seguides,
el cap fred, el cor calent:
la vida i l’esperança
sempre et donaran
una nova oportunitat,
un altre camí t’obriran
cap el teu destí somiat.