Sobre la vida i mort d’un company

Sobre la vida i mort d’un company

Arrel d’un accident vascular que va sofrir ahir tarda el marit d’una companya de feina, m’ha passat per el cap pensar en la dificultat de prendre decisions quan per entremig ens hi juguen la vida dels que estimem.
L’accident fou una embòlia amb diferents aneurismes que van deixar al pacient en un estat molt greu. Els metges van fer i estan fent varies intervencions i sempre diuen que potser aconseguiran salvar la vida però que no saben com quedarà. Potser poca cosa mes que un cor que batega.
Per la vida s’han de fer les accions extraordinàries que sapiguem fer, tantes com calguin, però davant el dubte de com pot acabar tot plegat, les decisions es fan molt més difícils. Si sabéssim que el resultat d’unes intervencions deixessin una persona que no s’agradés a si mateixa o que no fos ni capaç d’opinar sobre això, potser ser seria millor deixar que la naturalesa seguís el seu curs sense posar-hi entremig les nostres mans.
Però de fet només en el millor dels cassos podem conèixer probabilísticament quin serà el resultat final, i per poques possibilitats de que quedi “bé” sempre tenim l’esperança de que aquest serà el cas del nostre pròxim.
Imaginem que el dictamen mèdic sigui que en un 20% de probabilitats quedarà tretraplegic amb una consciencia clara, en un 30% tretraplegic amb una consciencia molt disminuïda, en un 40% quedarà sense consciencia i en un 10% morirà en mig de les intervencions que se li han de practicar.
Com reaccionarem davant d’aquest panorama sabent també que més val sentència de metge que de jutge?
No ho he reflexionat massa però a mi em costaria molt decidir-me i segurament diria als metges que tiressin endavant, no sé si confiant en un miracle en el que no creuré gaire o per apartar-me una mica d’una responsabilitat incòmoda.
Em preguntaria segurament que en pensaria l’afectat sobre aquesta decisió. A quin dels quatre grups li agradaria acabar pertanyen?. Si sabés això em seria molt mes fàcil decidir-me.
De fet m’he posat en la seva pell i m’he interrogat de la mateixa manera. A mi em sembla que m’agradaria formar part del 10%, però tampoc n’estic segur?
I vosaltres?