Què sabem fer? 30.12.09

Què sabem fer?
30.12.09

Contràriament al que els nostres polítics han estat repetint com si fos la tornada d’una cançó dolenta, amb indecència i fins al avorriment, la nostra crisi te poc a veure amb la europea i l’americana.
No és una crisi financera en el seu origen, ja que la banca d’aquí no s’havia exposat a actius tòxics en excés. Aquest fet és constatable per ser l’únic sistema financer del mon occidental que no li ha calgut l’ajuda dels contribuents, de moment.
La nostra crisi ve per que no sabem fer res que interessi als altres. En altres paraules, la nostra oferta no la vol ningú que la pugui pagar, ni a casa nostra ni a l’estranger.

Que sabem fer? Habitatges.
Sabíem, ens ho deien els experts de veritat, que als consumidors espanyols no els calien mes habitatges, en sobraven mes aviat, o almenys que no en podrien pagar més.
Sabíem que els consumidors estrangers no els interessaven els nostres pisos, per les raons que veurem mes endavant.
Era el que se’n deia bombolla immobiliària, que tots els nostres governs és van dedicar a desmentir sistemàticament, amb tota la mala intenció del mon, em sembla, tot ajudant als especuladors de terrenys, de obra acabada i corruptors associats a les requalificacions.

Que sabem fer? Turisme.
És difícil que creixi el turisme a casa nostra. Els que venen cada cop son mes pobres i sent el mateix nombre, els ingressos que aporten son menors.
Si que ens creix el descrèdit de “monarquia bananera”. La nostra costa es la més encatifada de totxo, amb denuncies a la Comunitat Europea, corrupció urbanística i de tota mena, inseguretat ciutadana, denunciada sovint a la premsa estrangera, alcohol en els hotels o hotels per emborratxar-se, refugi de màfies a la costa mediterrània, terrorisme, poc respecte als animals, regularitzacions massives de immigrants, ..., tot un seguit de coses que han empitjorat la nostra imatge progressivament des de la mort d’en Franco, època en que ens salvava l’exotisme i els paisatges verges.
En aquestes condicions cap estranger és vol comprar una casa a prop del nostre mar.

Que més sabem fer? Doncs no ho sé.
Sabem fer electricitat, però es cara i no en tenim prou ni per nosaltres mateixos. No en podem vendre si no que l’hem de comprar.
Sabem “fer” aigua, però també ens en falta. Per solucionar-ho la fabriquem amb un cost d’energia alt (dessaladores), que hem de comprar, en lloc d’anar-la a buscar allà on en sobra.
Sabem fer medicina però no la podem cobrar per que és pública, a benefici dels sense papers.

Si algú sap d’alguna cosa que fem i que ens vulguin comprar els que poden, que m’ho faci saber i l’afegiré a la llista.
La realitat és que cada cop fem menys coses, en venem menys i, per tant, necessitem menys treballadors per fer-les. D’aquí ve la nostra taxa d’atur.

Estem en una crisi estructural amb el que volem dir que el teixit econòmic actual no es capaç de satisfer les nostres necessitats i, el més important, no en serà en el futur.

Com ho arreglarem?
Pujant impostos, segurament no.
Si, buscant emprenedors que comencin empreses noves per produir bens que interessin als compradors. Però hi ha algun empresari animat?. O almenys creant les condicions necessàries per que algun emprenedor s’animi, en lloc d’anar explicant que els empresaris son uns lladres irremediablement.
Baixant sous per que algunes coses que fabriquem cares respecte del preu de mercat, deixin de ser-ho. Però estem disposats a cobrar menys?.
Automatitzar la producció per rebaixar-ne el cost. Això farà créixer l’atur que només podrà ser absorbit si és creen noves empreses.

Si algú té més idees m’encantaria compartir-les i posar-les en pràctica, o almenys demanar que s’hi posin, per que si no aconseguim satisfer les nostres necessitats, haurem d’abandonar sanitat gratuïta, escola de franc, transports subvencionats, ..., a no sé que trobem un benefactor que ens ho vulgui pagar de la seva butxaca per la nostra cara maca.