A un amic que se'n va. 29.12.09

A un amic que se'n va. 29.12.09


No puc tancar el cor
a la tristor nascuda
de la teva partença,
ni al infantil pensament
del que serà de tu, tant lluny,
però l’obro amb calidesa
al teu desig de prosseguir un viatge
que et portarà
a l’essència del teu voler.

Els camins recorreguts amb honestedat
i valentia,
amb amplitud de mires
i sense por,
ens fan estendre les antenes del cor
fins sintonitzar
amb l’alegria i la duresa del que cal fer,
amb el que sento tant puixant dintre meu
que em fa néixer a un altre vida,
mes plena que la deixada enrere.

El passat només és l’arrel soterrada
sobre la que s’alça el tronc,
així con les seves branques i fulles
son el futur en un nou món obert al sol.
Que unes branques fermes i resistents,
creixin del teu consistent tronc,
que unes fulles traspuant felicitat
abillin generosament la teva vida,
i així el meu cor recordarà amb agraïment
els bons moments passats,
i esperarà amb fruïció els que han de venir.

Bon vent i amples veles
per la singladura sagrada de la teva vida,
obrint-se camí
com un vaixell en el mar,
solcant onades i tempestes,
com un vaixell en el port,
gaudint de la reparadora calma
que dona ales per volar encara més lluny.