Problema amb les elèctriques

Problema amb les elèctriques
La meva visió dels problemes amb les elèctriques després de la nevada del 2010 és una mica discordant del que normalment es comenta, però em fa l’efecte que pot enfocar algun angle que fins ara només ha estat tocat de passada. Un petit resum.
El mercat de la electricitat és un mercat molt regulat, amb el que la iniciativa privada te una part de protagonisme però no hem de menysprear el que tenen els poders públics. És un mercat tan regulat com que els preus de venda no son pròpiament lliures i estan per sota del preu de cost del producte perquè l’Estat, els nostres impostos, subvencionen a les empreses al considerar-lo un servei públic. El preu dels renovables o ecològics estan tan subvencionats que el Govern ha hagut de establir quotes ja que les empreses és barallen per fer inversions en ells amb beneficis assegurats.
A canvi del que paguem amb la factura i del que sufraguem amb els impostos, l’estat és reserva i exerceix el dret de regular les condicions de subministrament del servei. Sense ser-ne un expert, ni molt menys, imagino que deu determinar a quins llocs i en quines condicions ha d’arribar l’electricitat, quantes hores al dia, qui en pot produir, qui en pot vendre, i un seguit de coses mes com per exemple quines poden ser les companyies que transporten aquesta energia des dels productors fins els distribuïdors o comercialitzadors, des d’aquests fins a casa dels usuaris i en quines condicions ho han de fer. També determinen com han de ser les instal•lacions de cada casa perquè pugui gaudir d’aquest producte. Suposo que també determina quines requisits han de complir les línees elèctriques, les seves torres, els seus transformadors i tot el seguit d’enginys necessaris que garanteixi un flux continuo d’electrons fins totes les bombetes i electrodomèstics del país.
Com és obvi, aquesta regulació necessita d’una activitat de inspecció, regulada també a la seva vegada, ja que l’Estat no solsament fa la llei sinó que l’ha de fer complir, per la qual activitat ens deuen caldre uns quants inspectors ben qualificats per portar-la a terme. Que devem pagar mitjançant els impostos.
En el cas de la nevada està clar que la corrent ha fallat. Ja que un Conseller i el President, crec, han culpat a les elèctriques del desastre, hem de descartar la justificació de “l’excepcionalitat de la climatologia” de les possibles causes de la crisis del subministrament energètic, que per contra si va servir per justificar l’aturada i el caos de la mobilitat nacional.
Cercant altres possibles causes només ens queden dos hipòtesis per contemplar: o la regulació està mal feta, problema dels nostres diputats, o les companyies la incompleixen.
Ara bé, si les elèctriques incompleixen llavors el nostre servei de inspecció ho hauria d’haver descobert i denunciat, i el govern hauria d’haver actuat.
En resum, si la llei està malament això és responsabilitat del poder legislatiu (els diputats), si la regulació no és compleix és culpa de les elèctriques i responsabilitat del servei de inspecció (poder executiu, govern) que no ha vetllat per els nostre interessos, i si aquest servei ho ha denunciat el responsable deu ser el jutge si la qüestió hagués passat al poder judicial, o del poder executiu que, en qualsevol cas, és el responsable de fer complir la llei.
Probablement per aquests motius i per treure’s de sobre una responsabilitat que la vox populi, incorrectament, els carregava per simpatia amb altres desastres, la conselleria de Interior de la Generalitat s’ha afanyat a dir que la inspecció correspon al conseller d’Economia i, a més, insinuar que no havien vigilat prou perquè la companyia feia servir per les seves construccions material de mala qualitat o en desús en altres línies elèctriques. El President de tots s’ha mantingut hieràtic en aquesta petita disputa interna, ni més ni menys que davant de l’acusació a un subordinat seu de que no defuig les seves obligacions amb greus perjudicis per la població: no sigui que s’embruti les mans al intentar posar ordre a casa seva.
De totes maneres la pregunta important, al meu entendre, és saber si aconseguirem conèixer la veritat, i la resposta assenyada a aquest interrogant és dir que no. Així ens estalviarem de saber si hem de demanar als nostres diputats que regulin millor i que, com a contrapartida, ens preguntin fins a quin nivell “d’excepcionalitat” volem que ens garanteixin el servei (quan més, més car), si és el servei de inspecció que no treballa correctament, si son els jutges que no obliguen als gegants a complir la llei, o si son les companyies que se’n fumen de tot. En aquest cas podríem estalviar-nos tots de pagar les factures com a raonable mesura de pressió.
M’agradaria també saber quin polític serà capaç de plantejar tot això cruament amb voluntat de solucionar l’afer i no simplement per desgastar qualsevol cosa: jo no l’albiro en el horitzó; ni somiant. Si els preguntéssim directament ens dirien que és molt complicat ficar-se en aquests merders, com si per a altres no ho és prou arribar a final de mes, i amb aquesta excusa tiraran terra a sobre fins la propera inundació, nevada, sequera o incendi que la excepcionalitat ens planti davant dels nassos.
Per suposat que tampoc m’atreveixo a preguntar quin periodista serà capaç d’enfrontar un repte tal. La dificultat d’entendre tot l’entramat és massa alt i la facilitat en que pots ser arraconat aconsellen fugir d’estudi i parlar del Barça: sense risc.