ATUR

ATUR
(4.12.2009)

Fa un parell de dies que han sortit les dades corresponents al mes de Novembre. Com era d’esperar l’atur ha continuat creixent , arribant a una cota molt propera al 20% de la població activa. Això vol dir que de cada 5 que volen treballar (segons el criteri dels que fan la estadística), 2 no poden fer-ho.

No és una noticia pròpiament nova per que era esperada per tothom, encara que alguns mentissin al explicar-nos les seves expectatives.

També ha quedat clar que personatges del “Gobierno”, molt importats, com el Sr. Corbacho o la Sr. Maravillas Rojo, afirmen amb rotunditat que l’atur ha crescut però que la situació ha millorat per que no ha crescut tant com el novembre de l’any passat.

D’aquesta idea de millora és del que voldria parlar. I ho faré amb una analogia.
Suposem que un hospital te 1000 pacients i un virus d’aquest que es coven allà dintre comença a fer de les seves.
El primer dia en moren 50, el segon també, el tercer 100. Aquí prenen una sabia decisió: no ingressar ningú més fins que no és recondueixi la situació.
El quart dia en moren 100 més, el dia següent 200, el sisè 400, de forma que ja nomé en queden 100. El setè dia finen només 50.
Al punt i amb rotunditat i plena confiança el director del hospital convoca una roda de premsa per anunciar que la situació ha millorat per que el darrer dia han mort menys pacients que en dies anteriors, i com que ha millorat ja poden tornar a ingressar malats.

Em sembla que no acceptaríem fàcilment les explicacions del director, i que segur que no ho faríem si algun familiar hagués d’ingressar en aquella funerària.

En l’atur passa el mateix: creix menys per que cada vegada queden menys candidats per afegir-s’hi.
Però permetem que persones molt importants ho diguin amb total impunitat. Si son verídics, no estan capacitats per el lloc que ocupen: així anem. I si menteixen no son dignes de gestionar el futur de tots nosaltres.

Deixem per un altre dia comentar com compten això del atur i que s’hauria de fer per reduir-lo.