CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA
14.12.09

No vull parlar ni del resultat, ni de la transcendència, ni de la legalitat, ni ...de res del que ja és diu. Potser algun dia ho faré, ja que no deixa pas de ser interessant.
Vull parlar del que vaig sentir.
És el primer cop que sabia realment el que votava i que sentia, no en tinc pas el convenciment objectiu, que la meva decisió difícilment podia ser interpretada de forma diferent a la meva voluntat.

Les dos vegades que votava sobre el estatut havia d’expressar alhora:
a) el meu acord o desacord amb una certa idea d’autonomia ( un esser o ens diferenciat de la resta, com la meva autonomia humana em fa diferenciar de la natura)
b) el meu acord o desacord amb un model concret d’aquesta autonomia, model que no coneixia prou, ja que no havia llegit i, menys estudiat, l’estatut completament. No em consultaven sobre uns quans punts programàtics per que els digués quins em semblaven be i quins altres no, si no sobre un text feixuc que no sabia quines idees de fons recollien. Ara no em puc queixar.
Si les preguntes haguessin estat sobre els punts programàtics que comentava per que, a posteriori, fos desenvolupat l’estatut per qui correspongués, ara podria valorar el seu desenvolupament.


Quan vaig votar sobre la constitució em passava quelcom semblant al que he explicat del estatut. Volia la constitució com a reconeixement dels meus drets enfront del Estat, que això és una constitució, però es seu contingut no em satisfeia i no vaig tenir cap possibilitat de influir sobre la mateixa.

Molt més dramàtic es quan se’m proposa qualsevol votació mes general, sobre l’Ajuntament, les Corts Catalanes o les Espanyoles. Entrego el meu vot a un partit del que només en tinc unes vagues referències, que sé positivament que son fruit del màrqueting, que no compliran, que m’expliquen algunes coses bastant allunyades de la meva realitat i que finalment acabaran actuant en bloc sigui qui sigui el cap de llista que hagi votat.
Jo només necessitaria un representant que em fes consultes (referèndums) sobre els objectius i metes que ha de perseguir. En lloc d’algun dels acudits o “reflexions” que llegeixo per correu electrònic cada dia, podria contestar les preguntes que em fes el meu representant.
Després ell ja intervindria en la confecció detallada de la llei i jo, abans de la propera elecció de representant, podria opinar si ell o la seva “familia” es bona per els meus interessos.

La pregunta del dia 13 era diferent. Ara ha estat clar. Em vull diferenciar de Espanya per integrar-me diferenciat a Europa....?
Em vull independitzar econòmicament?
Culturalment?
Vull que la meva aportació econòmica a la solidaritat sigui gestionada per un ens mes proper com Barcelona i no per Madrid?
Vull que els limitis a la meva llibertat siguin posats des d’aquí?
Vull ser cua de lleó o cap de ratolí?

Si la pregunta es clara la resposta acostuma a ser fàcil.
Un altre cosa és el que ve darrera la resposta.