EL PLA “VORERA”

EL PLA “VORERA”


Descripció

Estic parlant del pla aquest que ha proporcionat diners extres als Ajuntaments per que facin obres. En algun mitjà he vist que ho anomenaven com “Plan aceras”, ja que fonamentalment ha servit per aixecar voreres i intentar tornar-les a col•locar tan be com estaven abans.
De fet també és el pla dels cartells ja que, segons comentaven alguns, en alguns casos costava més el cartell per indicar qui pagava el beure que l’obra en si mateixa.


Objectiu

Segons em va sembla entendre de les explicacions del Govern, l’objectiu era reactivar l’economia en l’època de crisi que estem travessant.
Reactivar l’economia deu voler dir que el país, en conjunt i ben repartit, vagi sent una mica més ric, tingui mes mitjans i bens per viure. És a dir, reactivar és canviar el sentit de la crisi.
La paraula genèrica crisi amaga la paraula recessió, ja molt mes concreta, la qual significa que el país cada dia és mes pobre, que els ciutadans disposen de menys mitjans i bens per viure.


Com funciona el pla?

L’Estat aconsegueix diners, endeutant-se, que dona als Ajuntaments per que facin obres, donant-los molt poc temps per programar quines son les mes adients. Està clar que una primera característica del pla és gastar com sigui, però amb urgència.
Els ajuntament encarreguen les obres als Constructors, que contracten personal, compren material, paguen al personal i quan han de cobrar l’Ajuntament endarrereix la transacció, suposo. Llavors els Constructors deuen anar al Banc que els deu deixar diners per poder pagar el personal i els materials.
De fet s’aconsegueix que l’Estat degui més, a un interès força alt ja que aquest depèn de la confiança que li tingui el mercat i ara està en mínims històrics, i que hagi d’apujar impostos per tornar el deute. Un augment dels impostos no ajuda a reactivar l’economia.
També resulta que els constructors i els venedors de material de la construcció tinguin mes beneficis. Una part del que paguem per el material es dedica a comprar coses al estranger: el plàstic, l’asfalt, per exemple, son derivats del petroli que tot ve de fora. Això no ajuda gens a la Balança Comercial que tenim bastant malmesa.
Unes quantes persones que estan al atur, cobrant el subsidi corresponent, son contractades temporalment amb el que cobren una mica mes.
I així, reactivem l’economia?, es lícit preguntar-nos. Una mica si. Una part d’aquests diners son retornats a la nostra maquinaria econòmica per els agents que intervenen a través del consum. Dic una part per que molts dels que van destinats a personal hauran anat a mans de no residents que, amb tot el dret del món, n’envien al països on tenen la família. Les entitats financeres que fan aquestes remeses, estrangeres quasi totes, també guanyen una mica.
M’estalvio parlar de les corrupteles que pot facilitar una actuació d’aquesta mena. Després del darrers esdeveniments publicitats no cal fer volar massa la imaginació per endevinar el que pot passar. Per que un constructor pot estirar una miqueta el coll i una altre no?,


Com hauria de funcionar un pla d’aquesta mena?

Per que tinguin eficàcia aquestes mesures des de la perspectiva de la reactivació, cal que la despesa és converteixi en una inversió que sigui multiplicadora del creixement. Només com exemple hipotètic, si en lloc d’aixecar voreres ens haguéssim dedicat a connectar el TGV a la xarxa europea i això ens permetés augmentar la velocitat de transport dels productes fabricats a Girona i a disminuir-ne el cost, tindríem alguna possibilitat de reactivar efectivament l’economia si fóssim capaços de produir el que el mercat europeu demana. El mateix passa si fem una carretera per arribar a una zona incomunicada amb capacitat de creixement per la seves riqueses naturals, per la seva agricultura o per les seves possibilitats turístiques.
Però aquest tipus d’accions realment positives no s’avenen amb les presses i en tapar forats: han de respondre a una planificació seriosa i estudiada, i en un acord de voluntats de tots els agents socials, no sent pas poc important el dels emprenedors.


Quin altre pla aparentment tant dolent com aquest m’hauria agradat mes?

Posats a tenir un pla tant dolent, o bo per segons qui, n’hi ha altres que m’haurien satisfet molt més personalment. Per exemple, i només com exemple, no sé per que no han donat els diners a les mútues mèdiques, enlloc dels ajuntaments, a fi de que sufraguessin les intervencions odontològiques no suportades avui dia.
Personalment em preocupen molt menys algunes de les voreres que remodelem, que la meva boca i la de molts altres que la tenen malament. Però és que, a part del meu “benefici” personal, incidiríem sobre un sector de futur: la salut i, en concret, el odontològic, no cobert per la Seguretat Social. Un sector que tindrà demanada futura, segur, aquí i a fora, i que a la seva vegada requereix aprenentatge, investigació, congressos, desenvolupament de productes, maquinari de precisió basat en ordinadors,....., que requereix molt poc material físic i molt de coneixement: en fi, un cant de veritat a la sostenibilitat. Fins i tot hauríem pogut aconseguir uns quants somriures Profident futurs candidats a models i spots de televisió, que podria empentar l’industria audiovisual, branca en la que tenim molt llicenciats que no si poden dedicar.
En lloc d’això ens ho hem gastat en ciment, ingent consumidor d’energia, asfalt, derivat del petroli, i em donat una miqueta de feina a persones que estan al atur per raons estructurals, ja que tothom diu que la construcció no te futur.
Hem allargat l’agonia d’aquetes persones ja que sabem la dificultat de trobar feines futures en aquest ram.


Que volia aconseguir el Govern?

Si era reactivar l’economia crec que ha fracassat, com ho demostren les dades.
De fet intentar-ho per aquest procediment ja es en si mateix un fracàs intel•lectual: si era verídic en anunciar-ho, no serveix per la feina que fa, i si no era verídic, ....actua com un farsant i un lladre, per que llença la riquesa que hem creat entre tots, i que és del poble no pas del Govern.
Si volia obtenir vots, ha estat a un preu molt alt per la societat. Hauria esta millor donar els diners directament, sense intermediaris ni despeses addicionals, als votants que els interessava convèncer.
Si volia fer una mica mes ric el ram de la construcció, pot haver-ho aconseguit.
Si volia dinamitzar els sectors amb possibilitats de futur, només ho ha fet amb l’industria dels cartells, que poc futur te, ara que tot va anant amb GPS i similars.