NADAL 2009. 18 anys d'en Marc.

A la família Latorre tenim el costum de durant les festes de Nadal dels anys en que algun net-nebot fa 18 anys regalar-li una ploma estilogràfica. Aquest 2009 en Marc cumplirà aquesta edat, crec que el 29 d'aquest mes, i per aquest motiu li fèrem el regal el dia de Sant Esteve i li vaig dirigir les paraules, mes o menys , que transcric a constinuació:

NADAL 2009. Sant Esteve.
18 anys d’en Marc

Com altres Nadals, avui celebrem que en Marc arriba als 18 anys aquest 2009.
No sabia pas que fos costum que un servidor digués unes paraules en tals efemèrides, però davant la subtil insinuació de la progenitora corresponent no desaprofitaré pas la oportunitat de fer-me pesat durant uns minuts.
Avui que ja només es guay escriure teclejant hem de creure que la ploma és una antigalla, però de fet quan li varem regalar la primera a la Mar, deu fer 15 anys, ho era ja també, doncs el Personal Computer feia ja una dècada que circulava i l’única manera de parlar-li era colpejant el seu teclat.
Aquesta ploma, Marc, que potser mai faràs servir, que ja només pot ser un record, mes enllà del seu ús vol tenir un missatge clar però ocult al mateix temps, com moltes coses importants, només visible a aquells que s’ho miren des del sentiment, i també vol ser un signe de com encarar la vida.
La ploma és l’antítesi de l’espasa. No negaré pas les virtuts d’aquest darrer instrument ni la utilitat que pot tenir algunes vegades. L’esforç, el coneixement, la valentia, la decisió ballen harmoniosament en el fil de tant mortífer artilugi, com també ho fan en l’afilada punta del plomí mentre la tinta flueix per el seu tremp per dibuixar cargols i cargolins damunt el paper.
L’espasa va associada al anorreament, a la destrucció de les persones, de la seva vida i del seu pensament. Al triomf de la força per sobre de qualsevol altre voluntat.
La ploma, contràriament, suggereix el creixement personal, l’evolució positiva, la humanització de la nostra espècie. Malgrat aquest idíl•lic panorama, massa sovint ens adonem que també serveix per imposar voluntats, per ferir sentiments, per devorar maneres de ser, per burlar-se de la dignitat aliena, per portar el devenir dels fets al nostre molí.
Igual com l’esmolada cresta de l’espasa sega vides, l’acerada punta de la ploma destroça i perverteix esperits impel•lint-los a empunyar l’espasa per mesquins interessos. Com diu l’adagi, la llengua no té ossos però en trenca de molt grossos.

Ara que ja he aconseguit crear la necessària confusió en comentar que fins i tot la millor virtut mal aplicada es converteix en vici, que el instrument mes noble pot emprar-se com eina de tortura, deixa’m explicar-te, Marc, quin és el missatge ocult d’aquest ploma en unes ara ja curtes paraules:
- La voluntat de créixer, d’anar més enllà per el coneixement
- L’esforç per aconseguir aquest coneixement
- Cercar els punts de trobada de les persones i de les idees i dels sentiments des de la comprensió de les diferències
- Superar els conflictes des de la certesa de que es possible dissenyar un punt d’equilibri o modelar la naturalesa fins aconseguir-ho
- No voler imposar la nostra voluntat per sobre de la dels altres
- Ajudar els que tenim a prop, i més lluny, a trobar el seu propi camí
Per que la felicitat, Marc, penso que no la trobarem en el poder, en la prepotència, en el tot ho sé, tot ho vull i tot ho tinc, ni en la seguretat, per que el demà, sortosament, és incert per la seva pròpia naturalesa,
si no que la felicitat es fonamenta en el molt que em falta per aprendre i en la voluntat i el plaer de fer-ho,
en el no em cal tenir res per ser jo mateix,
en la fortalesa i decisió per fer realitat els teus somnis nascuts del cor i imaginats per la ment,
i en la fortalesa i decisió que cal per acompanyar els del teu costat en la persecució dels seus somnis per diferents que siguin dels teus,
per que la seva alegria en aconseguir-los il•luminarà per sempre mes el teu esperit.

En nom de tots, Per molts anys, Marc.