Dirigir i governar

Dirigir i governar
Us escric a continuació un link a un article molt interessant i divertit del autor dels NINJA, en el que comenta l’actuació del Govern en la crisi actual (de fa uns quants anys, ja) http://docs.google.com/View?id=dd5mf399_13d62fc3g6
Aquest article acaba dient que en el proper explicarà les diferencies entre dirigir i governar, que respon al seguent link http://docs.google.com/View?id=dd5mf399_12fxb6xtpx
.
De fet aquest segon text, tot i ser molt interessant, em sembla molt menys aconseguit que el primer, i al meu entendre no dona idees tan clares, no per que l’autor no sigui brillant si no per que de sempre son uns termes confusos, de mal manegar i molt interpretables.
Per aquest motiu us vull donar la meva poc documentada opinió però apressa en un llarg periode de treball en el que sovint he hagut de reflexionar sobre aquest tema encara que, haig de reconèixer, mai he trobat uns referents clars en el món acadèmic.
Em fa l’efecte que dirigir és el difícil art de fixar els objectius que s’han d’aconseguir, determinar-ne la seva prioritat relativa, establir terminis, indicar els mitjans que poden ser emprats i definir els indicadors que ens informaran de la consecució dels objectius i del grau d’avanç cap els mateixos. Des d’aquest punt de vista, dirigir està molt relacionat amb dissenyar com ha de ser el futur i te molt a veure amb el llarg termini.
No és pas una activitat senzilla i per portar-la a terme amb garanties cal tenir unes qualitats molt escasses que entre altres les podríem resumir en escoltar, analitzar la situació actual, sintetitzar les necessitats futures, expressar el objectius de la forma menys interpretable possible, descobrir les variables que ens podran indicar com anem avançant i si ja hem arribat. És un exercici continuat de decidir: amb qui parlem, que preferim, que volem primer. Sempre decidir entre diferents opcions.
S’ha de dirigir contínuament (escoltar, reflexionar i decidir), però tenint en compte que les decisions estratègiques no és poden canviar cada vegada que sentim una música diferent si no volem malgastar els recursos per no arribar enlloc.
El que no és pot fer és parlar gaire: poques paraules, exactes, que representin clarament i sense equivocs el pensament que tenim.
Per altre costat governar vol dir, al meu entendre, convertir aquestes línies estratègiques, aquest món una mica ideal, en un escenari tàctic en el que hem de desenvolupar i executar accions que ens aproximin al paradigma que volem assolir. En un país modern la llei més important és la del Pressupost perquè ens explica, sense dir-ho explícitament, quines son les accions que farem el proper any, i el nostre criteri ens hauria de dir si aquestes son les adients per aconseguir la idea de be comú que perseguim.
Les qualitats necessàries per governar son molt diferents de les de dirigir. Així hauré de parlar de les de liderar (tirar endavant un projecte), convèncer les persones, interactuar amb elles, alta capacitat per relacionar-se amb l’entorn, pragmatisme ( a vegades el camí més curt no és la linia recta), control i capacitat de coordinar totes les peces que intervenen en el negoci que hem de governar.
Finalment penso que ens queda un altre paraula que sovint apareix quan parlem d’aquests temes: manar. Manar és donar ordres perquè altres les executin. Governar implica també donar ordres però amb un caire més de indicar el que s’ha d’aconseguir que no pas del que s’ha de fer. Manar és un fes això, allò i el de més enllà, i acostuma a ser molt important quan s’està gestionant una crisi a molt curt termini, aguda i amb un risc de que quelcom s’espatlli: s’està calant foc, enfonsant un vaixell, s’acosta una tempesta mentre estem a al muntanya o al mar.
Manar demana estar al peu del canyó, tenir claredat d’idees, una certa simplicitat, a vegades només una aparent senzillesa, saber que és preferible una mala decisió que una no decisió i, sobretot, tenir autoritat natural, qué és la qualitat mes difícil ja que implica tenir confiança amb el que mana. Hi ha persones que, malauradament, només poden ser manades perquè no volen assumir la responsabilitat de prendre decisions que és el que cal fer si et diuen “cal aconseguir això i tu mateix ja sabràs el que has de fer”.
Hi ha també persones que només saben manar perquè no han sabut sobreposar-se al seu instint de guies del ramat. Quan els preguntes, què vols aconseguir la seva resposta ve a ser: “que tinguis clara la meva autoritat”, fet que mai s’aconsegueix manant.

Potser el articulista que comento no m’ha acabat d’agradar perquè em fa l’efecte que de fet volia parlar, per un costat, de dirigir-governar (que sovint és confonen) i de manar, insinuant que de fet els nostres governants no dirigeixen si no que només donen ordres inconnexes, contradictòries i sense massa sentit global.
De totes maneres a mi em fa l’efecte que si que dirigeixen en el sentit de tenir objectius clars, encara que no els expliquen. El seu objectiu és guanyar les properes eleccions i, encara que no, manar en el proper govern. Es clar que aquest objectiu no te res a veure amb el bé públic que haurien de perseguir, si no només amb el seu propi bé i els dels seus corifeus i el de les seves butxaques.

Deixeu-me acabar amb una pregunta que m’ha fet pensar mes d’una vegada. ¿En quin terreny es movia Crist quan va dir : “Un únic manament us dono …..” o “L’home està fet per el dissapte o ……. “?. I en quin Sant Pau quan va dir : “La dona ….”?.