Els cooperants catalans

Els cooperants catalans
Quasi bé no cal que qualifiqui més aquesta expressió per donar-vos a entendre que parlo dels que estan segrestats al Sud del Sàhara.
Tampoc vull estendrem explicant el greu que em sap , seria una obvietat, ni sobre els motius que impulsaven a les persones que formaven la caravana.
Res d’això. Voldria fer una anàlisi mes fred de cas. Per un costat tractaré l’assumpció del risc i per un altre de l’evolució del segrest i de les possibles conseqüències futures.
Del primer punt em cal dir, perquè quedi clar ho explico mes descarnat del que realment penso, que quan una persona comença un projecte ha de saber els riscos en que incórrer . Si no li agraden o els troba excessius hauria de renunciar, mitigar-los o traspassar-los. En aquest cas concret vull dir, respectivament, quedar-se a casa, anar acompanyat d’un exercit que et pugui defensar o buscar una altre manera de fer arribar l’ajut, o contractar una assegurança que et cobreixi. Si no pots fer això no tens cap dret a exigir infinitament al Estat que et tregui les castanyes del foc.
L’altre aspecte que em fa rumiar és que els segrestadors estan ara exigint la llibertat de quatre salafistes confinats en una presó de Mali per alliberar, a canvi, un segrestat francès, i pot ser que facin quelcom semblant amb els catalans. Que ha de fer l’Estat omnipotent? Forçar al Govern de Mali a deixar lliures els terroristes que amb esforç ha aconseguit enretirar de circulació?
Si la resposta és afirmativa hem de ser conscients de que en el proper segrest, o inclús en el mateix dels cooperants catalans, demanin el mateix però de Alemanya o França o qualsevol altre país.
Com ja va passar al Regne Unit, si no es cedeix moriran els cooperants però si es transigeix a les demandes dels segrestadors els fonaments del Estat de Dret se’n van en orris, fet que afavorirà la repetició d’actes similars atès el redit que en poden obtenir les organitzacions extremistes. Salvarem una persona, la vida és el mes important de tot, però en posarem en perill moltes altres.
Quins criteris hauríem de fer servir per prendre una decisió?