El drama d’Horta de Sant Joan

El drama d’Horta de Sant Joan

Segur que sabeu de que estic parlant: els diaris en parlen abastament. No és la meva intenció repetir el que diuen sinó simplement aportar alguna reflexió al respecte.
L’estiu passat, després d’un moment crític el nostre Govern va aconseguir apagar l’incendi d’opinió que se’ls estava propagant perillosament amb unes declaracions les que explicaren la causa del incendi (una eficàcia investigadora extraordinària), una gestió de la situació perfecte (només amb 5 morts) i, resumint, tot fou causa d’un infortunat i tràgic accident (Déu ens va deixar anar de la mà).
Però resulta que una jutgessa, gràcies a una denuncia, no es va acabar de creure cap de les màgiques explicacions que el poble ens havíem cregut (algú creu que el poble s’ho havia cregut?) i comença una lenta investigació per poder determinar responsabilitats.
Algun diari, segur que amb baixes i amagades intencions, va començar a treure alguna noticia en quan el sumari es féu públic i la troca és va anar embolicant. Entre altres coses resulta que els nostres governants (nostres, adjectiu possessiu, de la nostra “propietat”) no havien proporcionat tota la informació al jutge i molt menys a aquells dels que son deutors.
Llavors, quan les cortines de fum no amagaven suficientment el foc que els podia cremar, van decidir al uníson fer una Comissió per investigar els fets i aclarir responsabilitats. Tothom sap que les comissions per estudiar actes de govern estan fetes i dissenyades per tirar terra al damunt dels afers: només cal que mirem el resultat d’unes quantes d’elles. Què es pot esperar d’una institució on la majoria la ostenten els mateixos que son responsables del assumpte a revisar?. Què es pot esperar si l’ètica i la moral prioritària en el món polític és la dels vots recents i la dels futurs?
Si no és torcen els plans dels investigats, aquesta Comissió d’Horta servirà per esmorteir les crítiques i, possiblement, per coaccionar o pressionar un jutge de províncies que difícilment s’atrevirà a que la investigació derivi cap a resultats contraris als del Parlament de Catalunya, legítim representat del seu poble.
Abans no surtin ambdues conclusions, deixeu-me apuntar alguns temes que a mi em semblen molt importats a tenir en compte en les reflexions que inevitablement fem al llegir les noticies dels diaris.
a) Una situació de crisi com la d’un incendi real, amb foc de veritat que està cremant boscos, requereix ser gestionada. Es a dir, cal ordenar les accions adients d’acord amb la informació i coneixements que es tenen en cada moment, en cada instant de la crisi.
Es responsabilitat dels polítics tenir ben definides les línees jeràrquiques de decisió, les responsabilitats ben delimitades per cada càrrec que ha d’intervenir, no deixar cap zona del que volem resoldre sense un responsable clar, tenir perfectament regulades les relacions entre els diferents càrrecs que hi han d’intervenir, de cara a evitar friccions i espais sense cobrir, i decidir quines han de ser les substitucions entre càrrecs en cas de ser necessàries.
Per altre costat han de trobar la manera d’assegurar-se de que tothom està al lloc que li toca quan li toca.
b) Per altre costat els executius, els que abans anomenava com “càrrecs”, han d’estar on els pertoca per les seves atribucions i si els cal absentar-se, han de delegar les funcions d’acord amb el que estigui establert. Les funcions és poden i cal delegar-les, faltaria més, però la responsabilitat està i estarà sempre sobre les seves espatlles.
c) Sempre s’ha de dir la veritat i tota la veritat. No es admissible que un representant traeixi la confiança que el poble li ha dipositat.
En aquest entorn la veritat és el que saps i el que hauries d’haver sabut en virtut de les teves atribucions. Guarda un cert paral•lelisme amb allò de pecar per obra o per omissió que ara ja no s’aprèn a l’escola.
d) Crec que es immoral dir que un assumpte ha estat “ben gestionat” si acaba en 5 accidents mortals de persones que estan complint amb el seu deure que, en cap cas, inclou el de morir per la tasca a desenvolupar.
Es pot dir que s’ha “gestionat” i que les decisions preses han estat poc encertades a la llum de les informacions que s’han obtingut a posteriori. Però també és molt cert que la informació s’ha de tenir quan cal i que s’han de posar els mitjans necessaris perquè així sigui.
Però en aquest cas deixeu-me dubtar de si hi hagué “gestió”, perquè aquesta implica decisions i em sembla que no n’hi hagueren. A un executiu se li pot perdonar un error al decidir però en cap cas se li pot excusar no haver donat ordres davant d’una emergència.



Certament el cas d’Horta de Sant Joan és un drama per els finats i les seves famílies legals i alegals, per els ferits i per tots els bombers que hauran de viure amb l’angoixa de no saber com respondran en el futur els responsables de vetllar per la seva seguretat quan estiguin en acte de servei. És també una gran oportunitat per el nostres governants per demostrar la seva habilitat escapista i encobridora. I per els ciutadans serà, segons com vagi, una nova vergonya de tenir i mantenir uns representants que més sembla que es burlin de nosaltres que no pas ens respectin.